La vinya i la tradició
oral catalana
La tradició oral catalana és una de les riqueses culturals més importants que tenim i els refranys en són un dels seus principals exponents, juntament amb les dites, les frases fetes i les locucions, que moltes vegades utilitzem sense saber-ne ben bé l'origen. A continuació, classificats en diferents apartats, us n'oferim una bona mostra sobre tot allò que està relacionat amb la vinya i el vi.
Refranys
Refranys del calendari i la vinya
Com és lògic, hi ha molts refranys sobre el mes de setembre i la vinya. Durant gairebé tot l'any, però, podem trobar referències a aquest conreu:
-Aigua de gener, omple bótes i graner.
-La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener.
-Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
-Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer.
-Diu la vinya: l'amo em planta, l'amo en poda, l'amo em lliga i el març em dóna vida.
-Per sant Josep, verdeja el cep. (19 març)
-Si no podes pel març, no veremaràs.
-La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada. (binar: llaurar per segona vegada)
-Abril finit, el cep florit.
-Parra que brota a l'abril, poc vi al barril.
-Per l'abril, poda la vinya el mesquí.
- Diu la vinya: tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res.
-Pel maig, el cep en flor no vol veure ni amo ni senyor.
-Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.
-Aigua de sant Joan, celler buit i molta fam. (24 juny)
-La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
-Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons.
-El setembre és veremador i es fa vi, el bo i millor.
-Pel mes de setembre, es talla el que penja.
-Pel setembre, vi per vendre.
-Per sant Lluc, mata el porc i tapa el cup. (12 set.)
-Pluja per sant Cebrià, pren most i fa el vi clar. (26 set.)
-Setembre assolellat, bon vi assegurat.
-Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos.
-Setembre molt humit, molt vi però aigualit.
-L'octubre vinater, pare del bon gener.
-Octubre finit, raïm recollit.
-Les vinyes toves, pel novembre les podes.
-Per sant Martí, enceta la bóta de vi. (11 nov.)
-Raïms de novembre, ni els garrins els volen.
-Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.
-Si l'any se'n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps.
Refranys de la vinya
La vinya necessita atenció continuada, per això hom diu:
-A l'ombra de l'amo creix la vinya.
-La vinya vol veure sempre el seu amo.
I per tal de treballar-la bé, aquí teniu alguns consells:
-De cavar la vinya en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol.
-De vinya mal llaurada, collita esguerrada.
-Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.
-Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada.
També podem trobar un seguit de reflexions sobre la ubicació i la vigilància de la vinya, que sembla atreure fàcilment el personal:
-De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal.
-La casa en cantó i la vinya en racó.
-La vinya prop del camí, la verema al pelegrí.
-Ni massa filles ni massa vinyes.
-Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar.
-Si vols doble carretada, tingues la vinya tancada.
-Un ull a l'hort i un altre a la vinya.
A més a més, cal anar amb compte on es planta:
-En els plans la vinya "hermosa" i en els alts més abundosa.
-Ni casa de fang ni vinya en barranc.
-Ni vinya vora torrent ni casa vora convent.
-Si vols tenir bona vinya, que li toqui el sol de migdia.
-Terra blanca la vinya aguanta.
-Terra d'argila fa bona vinya.
-Terra de romaní, terra de poc vi.
I és que tenir una bona vinya dóna seguretat:
-Qui té casa seu, qui té vinya beu.
Refranys de la verema
Pel que fa a la feina concreta de veremar, diu el refranyer:
-Any de verema, bodega plena.
Ara bé, també ens fa algunes recomanacions per a que això sigui possible:
-Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs.
-De vinya ben afemada, verema doblada
-Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs.
-Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur.
-Verema mullada, vi aigualit.
Cal saber també quin és el moment
adequat:
-Quan madura la móra, la vinya ja és veremadora.
Sobre la duresa d'aquesta feina també ens
en parla la saviesa popular:
-Per a veremar i batre, animals d'un altre.
-Verema acabada, paner i portadora trencada.
És clar que sempre hi ha algú que
en surt més ben parat que d'altres:
-Pel veremador el gotim millor.
I, definitivament, la importància que es
dóna a la verema queda clara quan hom diu:
-Agost i veremar, cada dia no es fa.
Refranys sobre el vi
El fruit més valorat de la vinya és sens dubte el vi. Per això el refranyer hi fa referència des de tots els punts de vista. N'hem pogut trobar més de 400 i comencem una petita mostra amb el valor que es dóna al vi quan se'l compara amb l'amor i l'amistat:
-Amor i vi, a alguns fa viure i a altres morir.
-Dona i vinya donen a l'home alegria.
-Oli, vi i amic, l'antic.
Les seves qualitats també són valorades quan hom diu:
-El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor.
-Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.
-Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre.
-Vi batejat, el beure'l és penat.
Fins i tot, és recomanat per unes hipotètiques propietats curatives:
-A l'encostipat, got de vi colmat.
-Al compare, botifarra; al padrí, un porró de vi.
-Amb un traguet de vi bo, el malalt es posa bo.
-Bon vi fa bon sagí.
-Bon vi fa bona sang.
No obstant, alguna resulta una mica bèstia:
-A les penes, punyalades i, darrera, gots de vi.
-Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí.
Però, en general, s'aconsella beure amb condicions i mesura:
-Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
-Menjar fred i vi calent pel cos és dolent.
-Molt vi és metzina; l'aigua, medecina.
-Qui molt beu, no va gaire dret ni té secret.
És clar que sembla haver-hi alguna excepció:
-El vi de casa no emborratxa.
Ara bé, un bon vi necessita d'un bon trull perquè:
-Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull.
Encara que també resulta imprescindible tenir un celler adequat:
-Celler que ressona, el vi se n'adona.
-Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol.
-Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat.
-Si tens el celler humit, veuràs el vi florit.
Refranys sobre la geografia i el vi
Sovint trobem en el refranyer referències geogràfiques relacionades amb el vi. Les més properes a nosaltres són aquestes:
-A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells. (pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi).
-Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep.
Això de barrejar les dones i el vi és freqüent:
-A Rubí, noies i bon vi.
-De Sant Sadurní, les dones i el vi.
En la majoria dels casos, però, sembla més aviat que s'ha buscat la rima fàcil:
-A Santanyí, poca aigua i gens de vi.
-Beneixama, molt d'orgull, per quatre bótes de vi que cull.
-Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
-Garnatxa de l'Empordà és el millor vi que hi ha.
-L'espanyol fi amb tot beu vi.
-Torrons alacantins volen vins.
-Vi alacantí, bon vi.
-Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners.
Refranys sobre el porró
Pels catalans, parlar de vi és parlar també del porró. Fins i tot, beure bé amb aquest estri es pot considerar com un fet d'identificació nacional:
-Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.
-No és bon català qui no sap xerricar.
En general, sembla que agrada beure el vi amb porró:
-El beure millor és beure en porró.
-No hi ha res millor que un trago amb el porró.
No obstant, cal anar amb compte:
-Amb porró carlí, és més bo el vi; amb porró liberal, fa més bé que mal.
-Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró.
-Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.
-Si aixeques massa el porró, aniràs potser de cantó.
Refranys d'altres productes de la vinya
En primer lloc, hem de parlar del fruit directe de la vinya:
-Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell.
-Menja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.
-Raïm de setembre, te'n llepes els dits.
-Raïm moscatell, cap tan bo com ell.
-Raïms, pa i formatge, bon companatge.
I, per si algú no hi pensava, també tenim les panses:
-Panses i pinyons, coses de minyons.
-Panses, nous i figues, són bones amigues.
No hem trobat referències al cava (o "xampany"); però, pel que fa a algunes varietats de vi, el refranyer diu:
-D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria.
-El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell.
-Sols un mal porta alegria, i és aquest: la mal... vasia.
El fill del vi apareix sovint, i unes vegades en surt més ben parat que d'altres:
-El vinagre, com més agre millor; però que el gasti el senyor rector.
-El vinagre fa tornar magre.
-L'aire el vi fa tornar vinagre.
.-L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.
-La "cremadura", amb vinagre es cura.
-La fam fa dolç el vinagre.
-Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.
-Raïm mullat, per vinagre aprofitat.
-Sal i vinagre, cura de lladre.
-Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre. (poagre: gota)
Refranys sobre supersticions
Entre les manies més freqüents hi ha la de girar el porró en una altra direcció quan ens apunta des de la taula; fins i tot, hom diu:
-El porró damunt la taula sempre apunta al qui primer s'ha de morir.
Avui en dia abunda la superstició que abocar cava porta sort. Ara bé, si fem cas del refranyer, la creença original deu venir del vi:
-Si vesses vi, treuràs la rifa.
-Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal.
Altres supersticions, com sempre, tenen relació amb el dimarts:
-El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
Dites
Les dites que comporten algun tipus de sentència moral o doble sentit, les quals no expliquem perquè resulten bastant evidents, queden reflectides en la següent tria. Alguns dels refranys dels apartats anteriors també s'hi podrien incloure.
-Al pa, pa; al vi, vi.
-De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla.
-De bon vi, bon vinagre.
-De gota en gota s'omple la bóta.
-De mal cep no pot sortir bon sarment.
-El bon vi no necessita ram.
-La por guarda la vinya.
-Molts pàmpols i poc raïm.
-Traginer de vi no ha de ser borratxo.
Frases fetes i locucions
Vet aquí una mostra d'aquelles que, d'alguna manera, es poden relacionar amb la vinya i el vi. Al costat hi teniu el seu significat. Una altra cosa és el seu origen, que resultaria més llarg d'explicar i, en alguns casos, difícil d'esbrinar.
-Agafar la mona (o el gat, o la pinya, etc.): Beure alcohol en excés.
-Beure a galet: 1 Traguejar a raig. 2 Creure-s´ho tot.
-Borratxo com una sopa: Molt borratxo.
-Ésser bufar i fer ampolles: Resultar fàcil.
-Ésser cornut i pagar el beure: Avenir-se a ésser perjudicat.
-Dormir la mona (o escorxar el gat): Dormir després d'embriagar-se.
-Durar com la bóta de sant Ferriol: Durar més del previst.
-Ésser una vinya: Per a qualificar una cosa de la qual hom obté un bon profit sense gaire esforç.
-Estar pet: Estar begut.
-Mitja figa, mig raïm: Sense concreció.
-Ploure a bots i a barrals: Fer un gran xàfec. (Barral: Atuell per a contenir líquids)
-Rebentar el bot: Cessar de retenir-se.
-Tenir el bot ple: Estar cansat de suportar alguna cosa.
-Treure el vi de la bóta del racó: Portar el vi més vell o millor del celler.
Endevinalles
Dins la cultura popular, a més dels refranys, ocupen un lloc destacat les endevinalles. N'hi de totes menes i sobre gairebé tots els temes. Aquí en teniu una selecció d'aquelles que estan relacionades amb el món de la vinya i el vi; o sigui que no haureu de pensar gaire. Estan agrupades segons la resposta, que trobareu al final, i algunes s'assemblen; però també les hem transcrit perquè totes les versions són prou enginyoses. Que vagi de gust!
A.1) Jo presideixo la taula
amb pretendents al voltant.
L'un em pren i l'altre em deixa
i em quedo sense casar.
A.2) Una dona molt seriosa
que a la taula mai fa nosa.
Un la pren, l'altre la deixa,
i encara que ella no es queixa,
quan la panxa buida té,
ja ningú no li diu res.
B.1) Té coll i no té cap,
té braços i no té mans,
té cames i no té peus,
té ventre i no té budells.
C.1) Als vostres peus m'agenollo
sense tenir pietat,
que em deixeu ficar allò vostre
dintre del meu forat.
C.2) Està gras com un garrí
i té un ull que plora vi.
C.3) Jo t'adoro, jo t'estimo,
jo m'agenollo als teus peus
sols per veure'n ton forat.
Davant vostre m'agenollo, senyor,
per tocar-vos el pixador.
D.1) Era "moreno" mon pare,
cremat hagué de morir
perquè jo nasqués, i ara
també em cremen a mi.
E.1) Déu vos guard, el taverner,
vinc perquè me n'hi poseu,
com més me n'hi posareu,
més gust em donareu.
F.1) Una vella arrugadeta
que al cul porta una estaqueta.
F.2) Una velleta tota arrugadeta
amb tres ossets dintre la panxeta.
G.1) Una àvia geperuda
té set fills enrededors,
unes nétes molt polides
i un besnet molt xerrador.
H.1) Com més s'alça,
més s'abaixa.
H.2) Està gras com un garrí
i té un nas que raja vi.
H.3) La gràcia la porto a dins,
sóc emblema català,
i aquell que pel coll m'agafa
tot el que tinc em fa dar.
H.4) Tinc coll i tinc bec
i la panxa plena,
i si em tracten bé
remullo la gargamella.
H.5) Un que raja
i cinc que l'aguanten.
I.1) Endevina, endevineta
de grans blancs o de grans negres;
és el fruit de la tardor
que bevem en el porró.
I.2) Endevina, endevineta:
Quin és negre,
quin és blanc,
qui en té un pam,
qui no en té tant.
I.3) És ros, també negre,
la seva sang es pot guardar,
endevina el que serà.
I.4) Me'n vaig a la plaça,
me'n compro un pam,
me'n menjo un pam
i en llenço un pam.
I.5) N'hi ha de negre,
n'hi ha de blanc.
La "dolçura"
al cor s'atura,
i és molt bo,
però no dura.
I.6) Nat d'abril,
florit de maig,
collit de setembre,
quantes dones fa estendre!
J.1) A les fosques i en repòs
em poses quan me festeges;
m'estimes pel meu bon cos
però em trepitges i em poteges.
J.2) De la terra sóc nascut,
amb mi l'home es fa valent.
A voltes dono salut,
a voltes mato la gent.
J.3) Jo he fet valent al covard
i he tirat ídols per terra.
Molts per mi van a presidi
i visc en pau quan hi ha guerra.
J.4) Tothom amb mi està content,
dono valor al covard,
em carrego al més valent
i sóc tan fi i amatent,
que en tota festa prenc part.
K.1) Són dos germanets,
l'un de raça blanca
i l'altre negret,
els dos embotelladets.
L.1) Dos germans nats del raïm,
l'un alegre i l'altre trist.
L.2) Som germans nascuts en flor,
l'un va a missa i l'altre no.
M.1) De vi està plena la bóta,
no n'han tret,
no n'ha eixit
i no en queda una gota.
M.2) Sóc fill del vi i porto
vi.
Com ell, vermellet jo sóc,
però et puc assegurar
que no em beu el borratxó.
Embarbussaments
Per acabar amb el món de la cultura de tradició oral, us oferim una mostra d'uns entreteniments potser menys coneguts però també interessants. Són els embarbussaments:
A)El most que tasta Batista
li tusta tota la testa.
B) Babau, veu vi bo i beu bé.
C) En un pot no pot haver-hi hagut
vi bo del fort sense un embut.
D) Bóta picota, picotí
de bóta.
Qui no dirà bóta picota,
picotí de bóta,
no beurà vi de la bóta.
(També per recitar al mateix temps que
es beu a galet)
E) Una boteta tota rodoneta
té vi, vi té, té tap,
tap té,
té tap i tapó, tap i tapó
té.
F) La garrafa del xarop
s'ha aixafat amb el trepig.
G) Quan el pare es va morir
em va deixar una vinya.
D'una vinya, una tira;
d'una tira, un cep;
d'un cep, un raïm;
d'un gorim, una pansa;
d'una pansa, un gotim;
d'un gotim, un raïm;
d'un raïm, un cep;
d'un cep, una tira;
d'una tira, una vinya;
d'una vinya, una pansa;
d'una pansa, tres quartans de m....
per a aquell que fa fiança.
| Solucions a les endevinalles:
A: ampolla de vi;
|