Anterior    Sumari Següent


Tastets de vi cinèfils

Miquel Mota

En el decurs de la nostra ja llarga història, la cultura del vi ha anat jugant un paper fonamental que ha quedat plasmat en diferents aspectes artístics tal és el cas de diferents obres pictòriques i literàries. Com no podia ser menys el Setè Art també ha realitzat la seva contribució a propagar les excel.lències dels efluvis etílics promulgats per Bacus, i ha inundat les pantalles de gran quantitat de films on el vi era i s'erigia en major o menor grau com a protagonista actiu o passiu de la trama o del deambular per la mateixa dels diferents protagonistes.

Intentar fer una recerca certament exhaustiva, esdevindria pràcticament una tasca de bojos encaminada a una àrdua collita de títols que desbordarien (un cop més) l'espai a mi destinat en aquestes pàgines, però si més no, podem ressenyar un seguit de films on l'efluvi gourmet del vi apareix.

El vi com a element d'acompanya-ment gastronòmic als diferents àpats que poden apareixer en pantalla, juga un principal paper en multitud de cintes de gànsters i famílies mafioses principalment realitzades per directors italo-americans (Coppola -a part de dirigir cinema, comercialitza vins-, Scorsese, etc.) que plasmen en les seves obres diferents aspectes de les tradicions vitals i culinàries de la Itàlia mediterrànea i la seva cuina. També directors com Bigas Luna han dut les seves obsessions gastronòmiques i les connexions de la cuina amb el sexe, a la pantalla, en diferents realitzacions; Jamón, Jamón (1992), Huevos de oro (1993), La teta y la luna (1995), Bámbola (1997) etc., on en nombrosos plans apareixen referències al vi i a la cultura gastronòmica catalana i mediterrània.

Els exemples es poden estendre cap a el cinema que s'ha vingut denominant religiós i en les diferents representacions que de La última cena s'han donat en el mateix, encara que per les meves conviccions i per la seva qualitat cinematogràfica, em permetreu remarcar com la més aconseguida de totes, l'efectuada pel genial Luis Buñuel a la magistral Viridiana (1961), on reprodueix el moment bíblic en la pell dels diferents indigents que s'han anat apropiant de la casa que els havia acollit.

Fins i tot la televisió ens va oferir una sèrie de gran èxit, que seguint l'estel de Dallas, Dinastia i altra parafernàlia de "culebrons" americans, ens narrava les picabaralles de diferents famílies i comunitats vinateres, la manida i soporífera Falcon Crest. Que, és clar, els avispats productor i guionistes del nostre canal autonòmic, probablement farien servir com a model per a un altre culebrot d'imparable i incomprensible èxit televisiu, l'autòctona Nissaga de poder, on les picabaralles es traslladaven a les vinyes catalanes.

I ara sí destacaré uns quants títols que conten i reserven per al vi un paper bastant més important:

-Las uvas de la ira (1940). El gran John Ford ens narra la història d'una família americana, que va buscant terres per anar sobrevivint a base del cultiu del raïm. Destacaven les presències d'un jove Henry Fonda i de Jane Darwell.

-Marcelino, pan y vino (1954) de Ladislao Vajda. On se'ns narren les vicissituds d'un nen recollit per una comunitat de franciscans, i la peculiar relació que aquest estableix amb Crist al qual li dona de menjar pa i vi, i se n'encarrega de fer-li més suau la seva estada a la creu. Catapultaria a la fama al nen protagonista Pablito Calvo, en una moda de cinema amb nens sensibler, lacrimogen, i en la major part dels casos, ínfima qualitat cinematogràfica.

-Días de vino y rosas (1963). Blake Edwards s'endinsa dins el tema de l'alcoholisme i ens ofereix un dur drama on cal destacar la labor interpretativa de Jack Lemmon i Lee Remick.

-Un paseo por las nubes (1995). Alfonso Arau realitza una romàntica pel.lícula en què amb el rerafons de les vinyes californianes de Napa i Sonoma (en l'actualitat s'hi celebra el Festival de Cine Wine Country, on en l'apartat Films al Fresco, es poden veure pel.lícules a l'aire lliure, envoltats de raïms i vinyes i degustant vi fresc), ens narra la història d'una noia en estat, que s'ha de casar per salvar la seva reputació i ser aceptada per la seva família de vinaters. Cal destacar els paisatges, diferents escenes relacionades amb la verema, i la bona interpretació de la sempre captivadora, Aitana Sánchez-Gijón.
-Tierra (1995) de Julio Medem. Un jove amb desdoblament de personalitat, arriba a un poble rural per a exterminar una plaga de "cochinilla" que dona al vi de la zona un regust a terra. Al mateix temps una sèrie de passions sexuals acabaran de condimentar la trama. Destaquen els paisatges, les escenes de fumigació de les vinyes, les interpretacions de Carmelo Gómez, Karra Elejalde, Silke i Emma Suárez, així com el magnetisme sexual i l'erotisme que desprenen aquestes actrius en les escenes més calentes de la cinta.
-Sangre y vino (1996) de Bob Rafelson. Un comerciant de vins (Jack Nicholson) planeja un robatori a un dels seus clients que presumptament li haurà de canviar la vida. Però una sèrie de contratemps en els plans i en la seva vida sentimental i sexual, li canviaràn el caire de les coses.

I bé, fins aquí aquesta petita disquisició cinèfila, fent referència al vi, ja que per exemple ara em ve al cap Esta tierra es mía, un drama rural de finals dels 50 interpretat per Rock Hudson i Jean Simmons que també es desenvolupa en diferents vinyes, i és que clar, els exemples són nombrosos i ara recordo una cinta que...

Anterior    Sumari Següent