Antonio Amigó i Pons de cal "Josepó" (Marcovau, 1934). Pagès i viticultor. Vocal de la DO Costers del Segre de 1990 a 1994. Alcalde pedani de Marcovau des de 1959. Organitzador de la Festa de la Verema de Marcovau.
Ens reunim amb l'Antonio i el Francisco a Baldomar, el poble del vi per excel.lència. Són dos homes cordials i afables. Estan curtits en les feines del camp i porten moltes hores de vol, i també de sol, a les espatlles. Pagesos de soca-rel i bons coneixedors de la vinya i el vi. Testimonis de la decadència del sector als anys 60, així com de l'actual ressorgiment d'aquesta activitat agrícola.
La Palanca: Com han vist l'evolució del sector vitivinícola en aquests darrers anys?
Antonio Amigó: A mi els meus pares
em deien, mig en broma mig seriosament, que havia nascut sota un cep. En
els meus anys de vida, sempre he treballat la terra i vaig viure els anys
bons de la vinya quan era jove. Tots els camps des de Marcovau a Montclar
eren de vinya, amb moltes varietats com el macabeu, el picapoll i el trepat.
Cap als anys 60 i 70 es van arrencar els ceps i es van conrear cereals.
Les vinyes eren velles i la gent jove marxava del camp a la ciutat. A principis
dels 90, hi va haver l'auge d'aquesta activitat agrícola i jo, que
ja tenia vinya, vaig decidir de replantar alguns trossos amb varietats
noves i
més productives que les que es
conreaven antigament. Els mitjans també
han millorat; ara les vinyes s'adoben com cal i s'han perfeccionat les
tècniques de l'emparrat.També es poden regar, cosa que abans
estava prohibida per un llei
estrictiva i, a més hi ha una millor accessibilitat
a l'aigua (pous, sèquies, etc).
Francisco París: Tant a casa meva com al poble de Baldomar el conreu de la vinya eren el principal mitjà de subsistència. Quan era jove, la gent explicava que venien a buscar vi des d'Andorra, Tàrrega, Tremp, etc. A Baldomar, a principis de segle, hi havia dos fassines, la del Po i la del Jaume Anton. Després de la guerra la gent portava el raïm a les fassines d'Artesa de cal Cunis i cal Boet (posteriorment cal
Caseta), on feien alcohol. A partir dels 60, el sector va anar de baixa i es van arrencar quasi tots els ceps. Actualment, s'estan pagant bons preus, cosa que ha fet que molts pagesos tornessin a plantar vinya.
LP: Vostè, Antonio, a part de cultivar vinya, també produeix vi...
AA: Sí, jo produeixo vi de forma artesanal, com es feia antigament. Piem el raïm sobre la carrossa i el most fermenta als trulls que tinc a la casa pairal de Marcovau. Als pagesos el vi ens surt com ens surt. En canvi, a les grans empreses el vi, el fan. Els cellers productors tenen molts mitjans per controlar l'elaboració del vi, des de la fermentació a l'envelliment. Als pagesos ens surt un vi bo o dolent segons l'any i molts cops no en sabem el perquè.
LP: Vostè, Francisco, com a president
de la Cooperativa haurà viatjat arreu. Es coneix el vi d'aquí?
FP: Com a president de la Cooperativa
d'Artesa, he viatjat força per Espanya i per l'estranger. Els vins
d'aquí comencen a ser apreciats arreu, tot i que ens falta fer més
màrqueting per posar el nostre excel.lent vi al lloc que li pertoca.
Produïm el vi tan bo com a qualsevol alta zona capdavantera, l'únic
que ens falta es promoure'l millor.
LP: Quin és el paper de la Cooperativa d'Artesa respecte al sector?
AA: Si no hi hagués hagut la Cooperativa, possiblement hagués desaparegut del tot el conreu de la vinya. L'entitat ha ajudat als socis, assessorant-los, posant a la seva disposició els tècnics i els mitjans necessaris per reactivar el sector i produint grans vins, que donen sortida al nostre raïm.
FP: La Cooperativa d'Artesa ha tingut i té gent amb molta empenta, que han apostat fort pel conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Des de grans enòlegs com el Pere Escuder, que ens assessora i té una llarga experiència al Penedès, passant pel Jesús Santacreu (acs) que va ser un dels
P: Tant l'un com l'altre han estat vocals de la Denominació d'Origen Costers del Segre. Què en poden dir?
AA i FP: La DO es va fundar el 1988 i regula tant el cultiu de les diferents varietats d'una zona com els processos d'elaboració del vi. Certifica el seguiment d'uns processos de qualitat i potencia la comercialització dels vins.
LP: Són bons tastadors de vi?
FP: La veritat, és que a casa no en bevem massa, el deixem per a les grans ocasions. Com anècdota, et diré que el meu pare, tot i ser un viticultor experimentat, no provava mai ni vi ni licor de cap tipus, ni tan sols tocava el vi quan l'elaboraven.
AA: A mi m'agrada força, però potser m'agrada més elaborar-lo que no pas beure-me'l. Amb l'olor, ja conec si un vi és bo o no.
LP: Sabem que vostè, Antonio, és un showman i que organitza festes a Marcovau, una d'elles dedicades a la verema?
AA: Fa sis o set anys vam començar a celebrar una festa per celebrar el final de la verema. A l'hora de veremar, amics, parents i coneguts, ens ajudem eels uns als altres en una tasca gairebé de germanor.Vam començar fent un piscolabis al tros i ara a Marcovau, a mitjans d'octubre fem un dinar, on elegim el Veremador Vereinola, tot recitant dites sobre el vi.
LP: Ens en pot dir alguna?
AA: Sí. Per exemple: "El vi i els
amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota".
"El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona
boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent,
que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota
l'aigua del Segre"
