Anterior    SumariSegüent

Francisco París i Antonio Amigó, viticultors
 
 
Francisco París i Folch de cal "Mensa" (Baldomar, 1938). Pagès i viticultor. President de la Cooperativa d'Artesa de Segre des de 1992 (ho havia estat també de 1977 a 1986). Vocal de la DO Costers del Segre des de 1994. Regidor de l'Ajuntament d'Artesa per CiU des de 1999.

Antonio Amigó i Pons de cal "Josepó" (Marcovau, 1934). Pagès i viticultor. Vocal de la DO Costers del Segre de 1990 a 1994. Alcalde pedani de Marcovau des de 1959. Organitzador de la Festa de la Verema de Marcovau.

Ens reunim amb l'Antonio i el Francisco a Baldomar, el poble del vi per excel.lència. Són dos homes cordials i afables. Estan curtits en les feines del camp i porten moltes hores de vol, i també de sol, a les espatlles. Pagesos de soca-rel i bons coneixedors de la vinya i el vi. Testimonis de la decadència del sector als anys 60, així com de l'actual ressorgiment d'aquesta activitat agrícola. 

La Palanca: Com han vist l'evolució del sector vitivinícola en aquests darrers anys?

Antonio Amigó: A mi els meus pares em deien, mig en broma mig seriosament, que havia nascut sota un cep. En els meus anys de vida, sempre he treballat la terra i vaig viure els anys bons de la vinya quan era jove. Tots els camps des de Marcovau a Montclar eren de vinya, amb moltes varietats com el macabeu, el picapoll i el trepat. Cap als anys 60 i 70 es van arrencar els ceps i es van conrear cereals. Les vinyes eren velles i la gent jove marxava del camp a la ciutat. A principis dels 90, hi va haver l'auge d'aquesta activitat agrícola i jo, que ja tenia vinya, vaig decidir de replantar alguns trossos amb varietats noves i 
més productives que les que es
conreaven antigament. Els mitjans també han millorat; ara les vinyes s'adoben com cal i s'han perfeccionat les tècniques de l'emparrat.També es poden regar, cosa que abans estava prohibida per un llei
estrictiva i, a més hi ha una millor accessibilitat a l'aigua (pous, sèquies, etc).

Francisco París: Tant a casa meva com al poble de Baldomar el conreu de la vinya eren el principal mitjà de subsistència. Quan era jove, la gent explicava que venien a buscar vi des d'Andorra, Tàrrega, Tremp, etc. A Baldomar, a principis de segle, hi havia dos fassines, la del Po i la del Jaume Anton. Després de la guerra la gent portava el raïm a les fassines d'Artesa de cal Cunis i cal Boet (posteriorment cal 

Les vinyes de Marcobau




Caseta), on feien alcohol. A partir dels 60, el sector va anar de baixa i es van arrencar quasi tots els ceps. Actualment, s'estan pagant bons preus, cosa que ha fet que molts pagesos tornessin a plantar vinya.

LP: Vostè, Antonio, a part de cultivar vinya, també produeix vi... 

AA: Sí, jo produeixo vi de forma artesanal, com es feia antigament. Piem el raïm sobre la carrossa i el most fermenta als trulls que tinc a la casa pairal de Marcovau. Als pagesos el vi ens surt com ens surt. En canvi, a les grans empreses el vi, el fan. Els cellers productors tenen molts mitjans per controlar l'elaboració del vi, des de la fermentació a l'envelliment. Als pagesos ens surt un vi bo o dolent segons l'any i molts cops no en sabem el perquè.

LP: Vostè, Francisco, com a president de la Cooperativa haurà viatjat arreu. Es coneix el vi d'aquí?
FP: Com a president de la Cooperativa d'Artesa, he viatjat força per Espanya i per l'estranger. Els vins d'aquí comencen a ser apreciats arreu, tot i que ens falta fer més màrqueting per posar el nostre excel.lent vi al lloc que li pertoca. Produïm el vi tan bo com a qualsevol alta zona capdavantera, l'únic que ens falta es promoure'l millor.

LP: Quin és el paper de la Cooperativa d'Artesa respecte al sector?

AA: Si no hi hagués hagut la Cooperativa, possiblement hagués desaparegut del tot el conreu de la vinya. L'entitat ha ajudat als socis, assessorant-los, posant a la seva disposició els tècnics i els mitjans necessaris per reactivar el sector i produint grans vins, que donen sortida al nostre raïm. 

FP: La Cooperativa d'Artesa ha tingut i té gent amb molta empenta, que han apostat fort pel conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Des de grans enòlegs com el Pere Escuder, que ens assessora i té una llarga experiència al Penedès, passant pel Jesús Santacreu (acs) que va ser un dels 

impulsors de la Denominació d'Origen Costers del Segre, el Joan Pellicer, encarregat moltsanys del celler, el Jordi París, també enòleg, el nostre gerent Joan Camats, treballadors experimentats, etc. i sobretot pagesos amb moltes ganes perquè la cosa funcioni.

P: Tant l'un com l'altre han estat vocals de la Denominació d'Origen Costers del Segre. Què en poden dir?

AA i FP: La DO es va fundar el 1988 i regula tant el cultiu de les diferents varietats d'una zona com els processos d'elaboració del vi. Certifica el seguiment d'uns processos de qualitat i potencia la comercialització dels vins.

LP: Són bons tastadors de vi?

FP: La veritat, és que a casa no en bevem massa, el deixem per a les grans ocasions. Com anècdota, et diré que el meu pare, tot i ser un viticultor experimentat, no provava mai ni vi ni licor de cap tipus, ni tan sols tocava el vi quan l'elaboraven.

AA: A mi m'agrada força, però potser m'agrada més elaborar-lo que no pas beure-me'l. Amb l'olor, ja conec si un vi és bo o no.

LP: Sabem que vostè, Antonio, és un showman i que organitza festes a Marcovau, una d'elles dedicades a la verema?

AA: Fa sis o set anys vam començar a celebrar una festa per celebrar el final de la verema. A l'hora de veremar, amics, parents i coneguts, ens ajudem eels uns als altres en una tasca gairebé de germanor.Vam començar fent un piscolabis al tros i ara a Marcovau, a mitjans d'octubre fem un dinar, on elegim el Veremador  Vereinola, tot recitant dites sobre el vi.

LP: Ens en pot dir alguna?

AA: Sí. Per exemple: "El vi i els amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota". "El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent, que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre"
 
 

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

 
 
 
 
 
 

Les vinyes de Baldomar

 

Anterior    SumariSegüent