Anterior    Sumari  Següent

Diccionari de la vinya i el vi
 
 
Alcohol: component del vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica, resultat de la fermentació del sucre del most. La quantitat d'alcohol present en un líquid s'expressa mitjançant la indicació del percentatge; també es pot expressar amb la mateixa xifra però mitjançant graus.

Ampelografia: és la branca de la viticultura encarregada de descriure i classificar les diverses varietats de vinya i dels híbrids que surten del seu encreuament. 

Ampolla (botella): recipient portàtil de coll llarg i estret, destinat a contenir líquids. Per a la millor conservació del vi cal que sigui de vidre.

Barrusca (rapa): branca a la qual van units els grans de raïm

Buquet: aroma complexa que caracteritza el vi, fruit de la conjuminació de les aromes primàries, secundàries i terciàries. Com més riquesa i varietat aromàtica tingui un vi, més complet serà el buquet i serà de més qualitat 
 


Bóta (barrica, barril, bocoi, carretell, tona): recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que serveix per guardar i envellir el vi. Normalment són de fusta de roure normalment americà, francès o bosnia
o de castanyer, amb cèrcols de ferro. Segons la mida i capacitat té diferents noms. La bóta catalana té un volum de 500 l. El carretell (o botell) té uns 30 l de capacitat. El barril entre 70 i 150 l. La barrica entre 250 i 500 l. El bocoi uns 600 o 650 l. La tona entre 500 i 700 l. La denominació segons les capacitats pot variar.

Bot: cuir, generalment de boc, cosit i empegat que serveix per a guardar vi.

Brisa: residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat i premsat. La brisa és formada per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

Cava: galeria subterrània que fa les funcions de celler d'envelliment i que 
serveix especialment per envellir-hi el
 

vi escumós. Cal que que mantingui la temperatura entre 10 i 14º C i que no hi entri llum. També s'anomena cava al vi escumós elaborat al Penedès, elaborat amb el mètode tradicional amb què s'elabora el xampany (terme amb el qual legalment només es pot anomenar els vins escumosos francesos). 

Celler: local on és elaborat i sotmès a envelliment o maduració el vi. El mateix nom s'aplica al lloc on es guarden els vins, i als establiments on es posen a la venda. També vinateria (en castellà bodega
 


Cep (vinya): planta de l'espècie vitis vinifera, de la família de les vitàcies,de fulles (pàmpòls) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (grans de raïm) en forma de baia arredonida, que s'agrupen en una rapa formant el raïm. Els ceps joves, fan una producció bona a partir del quart any i se solen arrencar a partir dels quaranta.

Clima: conjunt de fenòmens meteorològics d'un lloc determinat, que té una influència especial en el cicle de la vinya i en la qualitat de la collita. Les hores de Sol influeixen en la graduació del raïm.

Copa: vas de vidre o de cristall transparent, incolor i llis, amb un peu alt i fi, que serveix per contenir vi amb la finalitat de beure'l o tastar-lo. Ha de ser transparent per observar amb detall els atributs visuals del vi. Es recomana que sigui més estreta de la boca que del diàmetre màxim del cos, per tal de concentrar les aromes emanades pel vi.

Cup (tina, trull): recipient on el most fermenta o, després de fermentat, es fa envellir el vi. El recipient pot ser d'obra, metàl.lic o de fusta.

Empelt: part d'una planta amb un o més llucs o gemmes, que s'insereixen sobre una altra anomenada patró. Normalment es fa l'empelt per tal de millorar les qualitats del patró.

Enologia: disciplina, tècnica i conjunt 
de coneixements de l'elaboració i en

elliment de vins. L'enòleg és la persona versada en aquesta.

Envelliment: conjunt de canvis químics no provocats -oxidacions, reduccions i esterificacions- que tenen lloc en un vi embotat o embotellat durant un temps de repòs, que li faran prendre les característiques sensorials desitjades. Segons l'envelliment que se li dóna a un vi, rep la denominació de criança (un mínim de 6 mesos en barrica i 18 en botella), reserva (un mínim de 12 mesos en barrica i 24 en botella) o gran reserva (un mínim de 24 mesos en barrica i i 36 en botella), en tots aquests casos parlem de vi negre, ja que el rosat i el blanc requereixen menys temps.

Fassina: destil.leria d'aiguardent 

Fil.loxera: malaltia de la vinya causada per l'insecte Phylloxera vastatrix, que ataca les arrels i mata les plantes.
Aquesta malaltia va causar estralls durant el segle XIX i principis del XX a tot Europa, i va caldre la importació de peus de vinya americans resistents a la malaltia, als quals s'empelta la vinya autòctona.

Gotim (gravell): porció esquinçada d'un raïm, constituïda per una branqueta de la rapa i uns quants grans.

Llevataps: aparell que serveix per treure el tap de l'ampolla.

Lluquet: tireta impregnada de sofre que es crema a l'interior de la bóta per treure'n les emanacions malsanes. En cremar desprèn diòxid de sofre, d'acció conservant i antioxidant.

Most: suc de raïm abans de fermentar i, per tant, abans d'esdevenir vi.

Mildiu: malaltia de la vinya causada per fongs, que afecten els òrgans vegetals

Pàmpol: fulla del cep, més aviat rasposa i de classe dentada, trilobulada i palmatinèrvia. 

Parra: cep enfilat i amb els sarments recolzats en una estructura, com ara una xarxa o un emparrat.

 

Anterior    Sumari  Següent


Peu (portaempelt, patró, cep americà): planta que serveix de suport a l'empelt. En el cas de la vinya, també se'n diu cep americà, atesa la procedènciaels actuals portaempelts, importats després de la fil.loxera, ja que eren els únics resistents a aquesta plaga.

Piar (trepitjar): aplicar molt lleugera pressió sobre els raïms veremats per tal d'extreure'n el most, fet tradicionalment amb els peus i actualment amb una màquina anomenada trepitjador. El most resulta més fi trepitjat que no pas premsat.

Porró: recipient de vidre que serveix per beure vi a galet. Consta d'un cos ovalat pla i d'un parell de brocs llargs, un de perpendicular gros que serveix per omplir-lo i un altre de més petit, que arrenca prop del fons, inclinat i de cos cònic, que serveix per beure. Típic de Catalunya

Premsar: aplicar força pressió als raïms veremats o a la pasta de la verema per extreure'n el most, sobretot en grans quantitats. Com més es premsa el raïm, de menys qualitat surt el vi

Podar: tallar les branques supèrflues dels ceps perquè aquests creixin amb més vigor. Són molts els sistemes de poda, segons la zona. Normalment es du a terme els mesos de gener i febrer

Portadora: receptacle cònic de fusta, d'1 m d'alçada i 0,4 m de diàmetre mitjà, que serveix per transportar el raïm acabat de veremar de la vinya al remolc

Raïm: fruita de la vinya, comestible o per a l'elaboració del vi, També rep aquest nom un grup de baies unides per una rapa.

Sarment: branca d'un cep o d'una parra d'on pengen els raïms.

Sommelier: persona entesa en vins, encarregada de la seva conservació i del servei a clients en locals i restaurants.

Salut: el vi és un aliment, no bàsic, que porta glúcids, minerals i vitamines. Recents estudis científics han demostrat que les substàncies tànniques de la pell 

del raïm (que passen al vi) són antioxidants i ajuden a prevenir les malalties cardiovasculars. 
Alguns estudis diuen que té efectes anticancerígens, metabòlics, antiinfecciosos i digestius. Molts metges posen en dubte aquests suposats efectes positius i denuncien que al darrerad'aquests estudis, hi ha cellers de prestigi... El que està clar que el seu consum desmesurat és nefast per la salut i pot provocar alcoholisme, amb els seus conseqüents efectes negatius. 

Sòl: és un dels factors primordials en relació amb el resultat final de la vinya. Els terres argilosos produeixen vins tànnics i durs; els calissos, donen vins de molt cos apropiats per la criança i els silicis, vins fins. Els sòls fèrtils i compactes ofereixen vins poc fins i d'escassa conservació, mentre que els humits o de regadiu, produeixen gran quantitat de vi, però si no es cuida poden ser de baixa qualitat.

Taní: component del vi d'acció astringent que procedeix de les parts sòlides del raïm. Li dóna atributs sensorials, especialment pel que fa al gust i a la coloració fosca del vi negre. La sensació astringent disminueix a mesura que el vi envelleix.

Tap: peça de suro que s'adapta a la part superior del coll de l'ampolla i protegeix el vi dels elements exteriors.

Tast: acció de tastar vins, que requereix certa tècnica. A l'hora de tastar un vi es distingeixen la fase auditiva, la visual, l'olfactiva i la fase gusto-olfactiva. L'acció del tast permet descriure les qualitats d'un vi mitjançant diversos adjectius (elegant, sobri, carnós, afruitat, lleuger, etc.) i és la que fa que un vi sigui considerat menys o més bo. (En castellà cata).

Trafegar (o tramostar): treure el vi d'una tina i posar-lo en una altra, amb la finalitat d'airejar-lo i clarificar-lo.

Verema: collita dels raïms per a l'elaboració del vi (a mà o amb màquina). A Catalunya sol tenir lloc durant els mesos de setembre i d'octubre.

Vi: beguda alcohòlica resultant de la fermentació del most (suc dels raïms) per l'acció dels llevats. Es compon fonamentalment d'aigua (75%), alcohol etílic, taní (responsable del color i l'astringència en vins negres- glicerol responsable de l'oliositat i de les llàgrimes-, sucres, pròtids i infinitat d'altres components com minerals 

(sofre, fòsor, ferro). Es tracta d'una beguda mil.lenària, com ho demostra que els grecs i els romans ja en bevien, encara que només era consumit tradicionalment en territoris on es pot cultivar la vinya, és a dir, la conca mediterrània i les regions adjacents (Grècia, i Illes, Itàlia, França, la península Ibèrica, el nord d'Àfrica, el sud d'Alemanya i el sud d'Anglaterra). Actualment, el conreu de la vinya s'ha estès a moltes regions de clima temperat com ara Amèrica del Sud, Califòrnia, Sud-Àfrica i Austràlia, i els seu consum s'ha estès arreu del món, encara que ha de competir amb les begudes alcohòliques d'altres regions, elaborades sobretot amb cereals i altres vegetals (cervesa, tequila, rom, vodka, whisky, etc.).

Vi nou, novell, jove o vi de l'any: vi del mateix any de la verema, que es pot consumir pocs dies d'haver-lo produït, sense envellir al qual se li han buscat les qualitats afruitades i fresques.

Vi generós: vi de característiques especials obtingut per mètodes tradicionals amb varietats de raïm apropiades. Són rics en alcohol i generalment en sucres. Els tipus més corrents són mistela, moscatell, ranci, malvasia, etc.

Vi de la terra: vi que pertany a una categoria inferior a la DO, procedeix d'una zona delimitada amb característiques específiques i que aspira a formar una DO amb el temps.

Vi de taula: pot procedir de qualsevol zona d'Espanya i no cal que mencioni la procedència geogràfica ni la collita

Vinya: camp plantat de ceps. Planta.

Viticultura: disciplina i tècnica del conreu de la vinya.

Vinicultura: disciplina i tècnica de l'elaboració del vi

Anterior    Sumari  Següent